Pregó de la Peresa
Pregoner:
Benvolgudes, benvolguts,
se us acosta un gran sidral
i us el teniu merescut,
vigileu-vos la salut
que això acaba en funeral.
Nits de disbauxa total
de fer el gamberro i el brut,
pecats grossos i venials
tiberis i bacanals
pel més gran i el més menut:
Mori la llei de l’embut!
Ja comença el Carnaval! (Visques!)
Ha passat un any sencer
des del darrer carnestoltes:
la millor festa i ho sé
perquè en sóc el Pregoner
i arreu del món n’he vist moltes.
Si de tot l’any em feu fer
la sinopsi us contaré
que el planeta ha pegat voltes,
hi ha hagut guerres i revoltes,
però encara ens mana el PP. (tots: Ooooohhh)
Que no decaiguin els ànims
que en re’ us hauré presentat
a les set autoritats
i, després, al rei magnànim: (dirigint-se a les autoritats)
El bisbe que és un obscè
palpa a la monja el rosari (el du penjat al pit)
i el notari en dona fe.
El militar mercenari
la madame saluda amb gràcia;
l’alcalde tot ho inaugura
i el picoleto ens augura
mastegots de democràcia.
I per fi arriba el moment,
que amb un fort aplaudiment
hem de rebre com si fos
obra d’una gran sorpresa
l’il·lustríssim, el mandrós
monarca de la Peresa. (tothom aplaudeix i entra el rei amb gorro de dormir)
Rei:
Què és aquesta batucada
que retrona a tot el barri?
No tinc el cos per xivarris,
m’heu fotut la migdiada!
Ah! Ja sé què és el que passa,
beneir aquesta festassa
com a rei em correspon,
però si us dic la veritat
veure tanta activitat
a mi em fa venir més son!
Quina mandra més roent
i és que el protocol m’estressa: (dirigint-se a la madame)
vagi a obrir vostè mestressa
que al meu llit hi falta gent. (marxant)
Pregoner:
Majestat no us en aneu! (dirigint-se al públic assistent)
Tots aquests cagabandúrries
fa un any que passen penúries
esperant a que els parleu.
Rei:
Està bé, seré obedient,
tot i que em menja la nyerra:
S’ha de xerrar? Doncs es xerra,
heus aquí el meu parlament:
Sóc el rei de la galvana
i els que em titllen de gandul
fotin-se la pressa al cul:
señor vuelva usted mañana.
Molts em diuen que sóc dropo
que em creuo de peus i mans,
però el que passa és que no em dopo
com aquell de Ciutadans.
Enfundeu-vos la disfressa,
passegeu sense vergonya,
tot això està bé, de conya,
però per favor no feu fressa!
‘Neu a cantar xirigotes
que jo marxo a descansar
i a arrossegar les pilotes
des del llit fins el sofà. (fa intent de marxar)
Madame: (aturant-lo)
Però majestat on se’n va?
Rei: (torna)
La desídia no és dolenta
qui ho defensi diu mentida.
No és que t’allargui la vida,
però al menys et passa més lenta.
I d’aquí al dia que em mori
- com ja patiu prou calvari -
jo us imposo un calendari
molt millor que el d’en Gregori. (el bisbe es senya espantat)
Apunti senyor notari:
Més o menys així, a priori,
amb esquema rotatori
- perquè la roda no pari -
tot el matí amb un horari
de descans obligatori.
Notari:
I, majestat, a la tarda?
Rei:
A la tarda... voluntari. (murmuracions)
Bisbe:
Quin governant, fa basarda!
Quina idea més funesta!
Rei:
Calla! que millor és aquesta:
Dos dies a la setmana
per descansar com déu mana.
Notari:
però senyor, i la resta?
Rei:
I la resta... tots de festa! (murmuraciones més fortes)
Bisbe:
Per l’amor del sant sudari
baixeu-lo del promontori
i abans de que això empitjori
aturem aquest desvari.
Rei:
Ja vindrà qui m’ho valori.
Madame:
algun pencaire precari...
Rei:
I fet aquest el comentari
me’n vaig cap al dormitori. (marxa)
Madame:
Que visqui el rei sedentari!
Guàrdia Civil:
No patiu, oh sobirà,
que el mandat es complirà
així com l’heu dit, tal qual.
Si algú l’impugna o se’l salta
primer li creuem la galta
i després cap al penal. (rebombori general)
Militar:
Estimats companys de lleva,
vull un moment d’atenció!
És opinió només meva
que el poble ha de dir la seva
respecte a aquesta qüestió?
Penseu que un canvi de tal
dimensió sense sufragi
por portar-nos a que hi hagi
una oposició total.
Monja:
Valga’m déu què he de sentir!
Només falta que ara tingui
la gent dret a decidir
i esculli el que no ens convingui.
Sufragi dius? Ni borratxa!
Més val passar un cop per fatxa
que haver-se de penedir.
Heu pensat el que seria
una vida de repòs?
sense pencar, tot inclòs...
que et toqui la loteria.
Notari:
No vull que el debat es trunqui,
perquè el trobo interessant,
però ara que estic barrinant...
‘xò de votar no és de punkis?
Bisbe:
Abans diria d’ateus,
que com bé sap la gent culta
no tot és fruit de consulta:
l'Església no vota a Déu.
Notari:
Jo crec que respecte a això
s’imposa una votació
que pugui dilucidar
si el poble es vol expressar
o prefereix el morrió.
Militar:
Absolutament brillant!
Votem si votar podem.
Proposo que li diguem:
Referèndum vinculant.
Monja:
De cap manera senyor!
Guàrdia civil:
No ho acabo d’agafar...
Llavors es vota, sí o no?
Bisbe:
M’oposo a aquesta moció!
Rei: (entra irritat)
‘Leu fer el favor de callar!
Deixeu-vos de collonades
que malgasteu energia
i és l’últim que jo volia,
doncs l’energia és sagrada.
Per la polèmica histriònica
veient que no tenim quòrum
em dirigeixo a aquest fòrum
amb una llei salomònica.
Com que no hi ha gaires vies
de deixar tothom content
el mandat serà vigent
per un lapse de set dies. (murmuracions)
Fins el dimecres de cendra
l’accídia serà la reina,
però després tots a la feina
i així ningú es pot ofendre.
I en’cabat el funeral
- i enterro de la sardina -
aquest sobirà es commina
a una abdicació total.
Militar:
Llàstima que altres monarques
no tinguin la seva flema
i s'arrapin al sistema
frisant per omplir les arques.
Notari:
Són una colla de carques!
ara que parles del tema.
Ja se sap que els oligarques
fan veure que posen crema
a les nafres del seu poble.
Militar:
No hi ha cosa més innoble.
Rei:
Jo no penco: és el meu lema.
Que quan la sort se’m regiri
i se m’acostin les Parques,
vull que m’enxampin ociós.
No seré en el meu deliri
els més ric del cementiri,
però segur que el més mandrós!
I aquí s’acaba el pregó
amb tot això que us he dit;
tinc més son que un gos petit,
me’n vaig a dormir a un racó.
Testament de la Peresa
Vinc a dur-vos un report
i és una mala notícia.
La vida és una injustícia:
el rei de l'accídia és mort.
Bones amigues i amics,
la peresa vitalícia
se li ha escapat entre els dits
com a qui l'aigua acarícia.
L'ha dinyat fa poca estona
i conclou el seu mandat,
molt em temo gent del Prat
que heu de plegar la tumbona.
S'ha acabat de fer el gandul
i anar arrossegant els ous.
Va, qu'us heu de guanyar els sous,
demà tots a moure el cul!
Ara ve quan afectat
per la pérdua del monarca
us en llegeixo amb veu parca
les últimes voluntats:
(Fa un gest com demanant el paper... silenci incòmode.
Puja algú que li diu quelcom a cau d'orella.
Es torna a dirigir al públic)
Bé, resulta bona gent
que fidel a sa natura
dropa, vagarra i indolent
el rei, oh genio y figura,
no ens ha deixat testament.
(Com parlant per algú de la organització. Enfadat)
I ara què collons fem?
No s'ha posat ni mortalla
a mi'xí'l rotllo se'm talla
no es mereix que l'enterrem!
(follon general)
Bueno vinga va seguim
no posem el crit al cel,
ja li coneixem el pèl
i ell és mort, natros vivim.
(treu un paper de la butxaca)
Com preveia la jugada
d'un home tan desidiós
l'he escrit jo pensant: no fos
que ara em deixi en l'estacada.
He collit el seu llegat
durant aquests últims dies
algunas cosas son mías
que molt no és que hagi parlat:
A l'alcalde li pertoca
un gabinet assessor
que li trobi successor:
vinga Teje, que ja toca!
Si és que ho dic i m'entrebanco
39 anys governant,
l'any que ve passes davant
del mateix Fransisco Franco.
A l'Artesà un arquitecte
deixeu-me que els recomani,
que ara mateix fa l'efecte
d'un teatre subterrani.
Al casal de la Llavor
- que és un lloc on fan Sarsuela -
com que hi fot un fred que pela
els deixo calefacció.
A la Justicia española
una gran bola le doy,
pa que adivinen sin trolas
qui és M punto Rajoy.
Per 'quell senyor convergent
que ha marxat de romeria,
un mòbil amb bateria:
li queda el quatre percent!
Si d'esquerres et fas dir
un mirall màgic et duc
quan t'hi mires veus un ruc:
més combatre i menys mugir!
I a les dones del planeta
els hi deixo un cony així (fent un triangle amb les mans)
perquè puguin construir
la revolució violeta.
Pels jutges controvertits
que condemenen tants artistes
una escape room sense pistes:
ja voreu què divertit!
Per 'quells que treuren les porres
quan no s'han de fer servir...
que em mengin això d'aquí!
- 'quest no'l diguis, 'quest el borres -. (glups)
Uns prismàtics agafeu
pels fanàtics religiosos
que mirin al cel joiosos,
veuran com no hi ha ni déu.
I, en resum, que em poso brau,
un viatge en una nau
espacial, sense retorn,
pels feixistes d'aquest món.
I als de la presó, la clau.
Avui la mandra enterrem:
a combatre sense nyerra
la injustícia de la Terra,
aquí acaba el testament.