Return to site

Carnaval de l'Enveja, 2017.

Carnaval del El Prat de Llobregat (Marc García Arnau).

Pregó de l'Enveja

Pregoner:

Molt estimades pratenques

benvolgudíssims pratencs

per fi és l'hora de fer el penques

a la fi dóna començ

la desitjada setmana

del catxondeio total

la gran disbauxa pagana:

el recony del Carnaval! (ovació)

 

Prepareu-vos pel que arriba

doncs no tindrà parangó,

no ho dic perquè apugin l'IVA,

sinó perquè aquest senyor (assenyalant al rei)

monarca dels poca-soltes,

és a dir, del respectable, (assenyalant a públic)

farà un discurs envejable

com a rei del Carnestoltes. (visques al rei)

 

Amb les set autoritats:

militar, notari, monja,

picolo, alcalde, mitrat

i madame de moral flonja

se us encetarà el desig,

l'anhel, l'afany, la fal·lera,

cobejareu per capritx

fins que us entri salivera.

 

(Entra el Rei)

 

Rei:

Jo sóc el rei de l'enveja.

L'enveja és cosa ben sana,

quan l'esperit ens fluixeja

ella ens retorna la gana.

 

L'enveja no és altra cosa

que una secreta lloança,

l'admiració vergonyosa

d'allò que tenim mancança.

 

Enveja el lleig la bellesa,

el ximplet la intel·ligència,

els iaios l'adolescència

i l'apocat vol soltesa.

 

El famós, l'anonimat,

l'aturat vol trobar feina

el pencaire penjar l'eina

i el pastisser vol salat.

 

Fins on t'atenyi la vista

ansieja, sente't viu,

si no li trobes caliu

ets ensopit o budista.

 

Volen elles, que jo ho sé,

el cul de la Beyoncé

i sospira tot xaval

pel tronc del Nacho Vidal.

 

Envegeu que farem fel

i així girarem la roda

'nvejar és de sempre, no és moda,

ja envejà Caín d'Abel.

 

Notari:

Si en aquest poble s'enveja

per deport sobre altra cosa:

trenta anys volent un teatre

i ara el teatre fa nosa.

 

L'alcalde ni més ni manco

l'any que ve assoleix la fita

de gobernança infinita

i iguala a en Francisco Franco.

 

 

Guàrdia Civil:

Ai! que el poble està molt car

els lloguers pugen i pugen

i els joves sembla que fugen

des que els bars són "Gastro-Bar".

 

Si en aquesta població

érem yonquis o pagesos,

però amb la gentrificació

ara ens hem fet tots burgesos.

 

Alcalde:

Per evitar la dissort

de la gran crisi passada

he tingut una pensada:

Construirem el Prat Nord! (Tots mans al cap: NOOO!!!)

 

 

Monja:

Encara sort del procés

que és quelcom molt ben parit,

tu retalla encara més,

sempre es pot culpar a Madrid.

 

Catalunya ja és donzella

enveja la independència

però mentrestant Convergència

té seu a Andorra la Vella.

 

 

Bisbe:

Per fer oblidar el tres per cent

has de distreure tothom,

canvia el logo i el nom

i barca nova i bon vent.

 

Quin país!, és un gresol

dones i homes feiners,

lleva't i aguaita els pujols...

com s'enduen els diners.

 

Militar:

Que el progressisme debati

fins arribar al curtcircuit,

no hi ha revolta que esclati

si el poble no té el pap buit.

 

Com quan un creix tot canvia,

enveja que envejaràs,

va acabar omplint el cabàs

l'ambiciosa progressia.

 

Sento bramar com un ase?

Menys paraules i més obres:

Hi ha pobres brutament pobres

i refugiats sense casa.

 

(molt afectat)

L'esquerra està feta a miques

tothom hi vol dir la seva

Alcalde: (consolant-lo se l'endú)

Au, 'nem a la Canareva

i amb una canya m'ho expliques.

 

Notari:

Espanya sí que fa enveja

el postfranquisme lo peta

i el facherío baveja

tot i que no hi ha la ETA.

 

Cal esgarrifar l'abuela

que se l'hi embrolli la mitja

per'xò si algo ens esquitxa

apel·lem a Venezuela.

 

Guàrdia Civil:

Un president que entusiasma,

de futbol i caliquenyo,

si menteix es posa guenyo

en directe i rere el plasma.

 

Poc a poc s'engreixa el mite:

Púnica, Gürtel, els sobres,

els tripijocs amb les obres,

l'oportuna mort de Rita.

 

Madame:

Sibarita de la glossa

's veu que ens estimes amb ganes

quan dius que: "Los catalanes

me gustan porque hacen cosas".

 

Els nostres culs virginals

tenen la ullera enrogida

has minvat cada partida.

de les despeses socials.

 

Bisbe:

A tots vas deixant de pedra,

com t'ho fas oh summe guia?

mestre de la sodomia:

Trotona de Pontevedra! (tots)

 

Alcalde:

T'envegem, no obstant, Mariano,

és igual tot el que fots,

quasi vuit milions de vots

no ets humà, que ets un marciano!

 

Guàrdia Civil:

El planeta ja fa llufa

sembla que vulgui dir prou

quan ha de ploure no plou

i si ha de fer vent no bufa.

 

Bisbe:

En aquesta gran fanguera

plena d'éssers anodins

execreu tots els veïns

dins la vostra lloriguera.

 

Alcalde:

L'immigrant és cosa bruta,

els refugiats terroristes:

Doneu-me a mi la batuta,

diuen els líders feixistes.

 

Monja:

No feu cas d'aquest exodi

que interpreta en Donald Trump

quan maldiu de tot l'Islam:

millor és l'enveja que l'odi.

 

Madame:

El món s'esberla en bocins

estem en mans d'una púrria,

però avui mana la bandúrria

tinguem sexe entre cosins!

 

Rei:

Que començi el Carnaval

envejeu fins el deliri

fins que la flapa se us piri

que res no torni a ser igual!

 

Un carnestoltes gloriós,

deixa que el cor et flamegi,

sent enveja del que envegi,

sigues un meta-envejós!

Pregoner:

Molt estimades pratenques

benvolgudíssims pratencs

per fi és l'hora de fer el penques

a la fi dóna començ

la desitjada setmana

del catxondeio total

la gran disbauxa pagana:

el recony del Carnaval! (ovació)

Prepareu-vos pel que arriba

doncs no tindrà parangó,

no ho dic perquè apugin l'IVA,

sinó perquè aquest senyor (senyalant al rei)

monarca dels poca-soltes,

és a dir, del respectable, (senyalant a públic)

farà un discurs envejable

com a rei del Carnestoltes. (visques al rei)

Amb les set autoritats:

militar, notari, monja,

picolo, alcalde, mitrat

i madame de moral flonja

se us encetarà el desig,

l'anhel, l'afany, la fal·lera,

cobejareu per capritx

fins que us entri salivera.

(Entra el Rei)

Rei:

Jo sóc el rei de l'enveja.

L'enveja és cosa ben sana,

quan l'esperit ens fluixeja

ella ens retorna la gana.

L'enveja no és altra cosa

que una secreta lloança,

l'admiració vergonyosa

d'allò que tenim mancança.

Enveja el lleig la bellesa,

el ximplet la intel·ligència,

els iaios l'adolescència

i l'apocat vol soltesa.

El famós, l'anonimat,

l'aturat vol trobar feina

el pencaire penjar l'eina

i el pastisser vol salat.

Fins on t'atenyi la vista

ansieja, sente't viu,

si no li trobes caliu

ets ensopit o budista.

Volen elles, que jo ho sé,

el cul de la Beyoncé

i sospira tot xaval

pel tronc del Nacho Vidal.

Envegeu que farem fel

i així girarem la roda

'nvejar és de sempre, no és moda,

ja envejà Caín d'Abel.

Notari:

Si en aquest poble s'enveja

per deport sobre altra cosa:

trenta anys volent un teatre

i ara el teatre fa nosa.

L'alcalde ni més ni manco

l'any que ve assoleix la fita

de gobernança infinita

i iguala a en Francisco Franco.

Guàrdia Civil:

Ai! que el poble està molt car

els lloguers pugen i pugen

i els joves sembla que fugen

des que els bars són "Gastro-Bar".

Si en aquesta població

érem yonquis o pagesos,

però amb la gentrificació

ara ens hem fet tots burgesos.

Alcalde:

Per evitar la dissort

de la gran crisi passada

he tingut una pensada:

Construirem el Prat Nord! (Tots mans al cap: NOOO!!!)

Monja:

Encara sort del procés

que és quelcom molt ben parit,

tu retalla encara més,

sempre es pot culpar a Madrid.

Catalunya ja és donzella

enveja la independència

però mentrestant Convergència

té seu a Andorra la Vella.

Bisbe:

Per fer oblidar el tres per cent

has de distreure tothom,

canvia el logo i el nom

i barca nova i bon vent.

Quin país!, és un gresol

dones i homes feiners,

lleva't i aguaita els pujols...

com s'enduen els diners.

Militar:

Que el progressisme debati

fins arribar al curtcircuit,

no hi ha revolta que esclati

si el poble no té el pap buit.

Com quan un creix tot canvia,

enveja que envejaràs,

va acabar omplint el cabàs

l'ambiciosa progressia.

Sento bramar com un ase?

Menys paraules i més obres:

Hi ha pobres brutament pobres

i refugiats sense casa.

(molt afectat)

L'esquerra està feta a miques

tothom hi vol dir la seva

Alcalde: (consolant-lo se l'endú)

Au, 'nem a la Canareva

i amb una canya m'ho expliques.

Notari:

Espanya sí que fa enveja

el postfranquisme lo peta

i el facherío baveja

tot i que no hi ha la ETA.

Cal esgarrifar l'abuela

que se l'hi embrolli la mitja

per'xò si algo ens esquitxa

apel·lem a Venezuela.

Guàrdia Civil:

Un president que entusiasma,

de futbol i caliquenyo,

si menteix es posa guenyo

en directe i rere el plasma.

All Posts
×

Almost done…

We just sent you an email. Please click the link in the email to confirm your subscription!

OKSubscriptions powered by Strikingly